A partir del segle XVIII, hi haurà un creixement urbà per tot el territori
de la Conca d’Òdena. La vila d’Igualada serà la directora del creixement, però
les poblacions veïnes com La Pobla de Claramunt, Vilanova del Camí, Santa
Margarida de Montbui, Carme, Castellolí o Òdena li seguiran els passos.
Pel cas d’Òdena, l’inici del creixement urbanístic comença a l’interior del
recinte fortificat. Aquest és l’exemple de Cal Pons.
L’any 1763, Maria Piquer signa els capítols matrimonials amb Joan Pons. El
seu pare, Jaume Piquer, decideix donar-li com a dot un casalot o pati de casa
derruït que forma part de la casa que ells tenen dins del castell. El document
assenyala que el pati limitava per l’est amb el portal d’accés al castell i amb
el carrer que pujava a l’església vella (antiga església castral, situada en un
extrem de la tossa); pel sud amb Josep Valls, pagès; per l’oest amb la resta
del pati de Jaume Piquer, i Anton Piquer (hereu i germà de Maria); i pel nord amb
el carrer Major del castell. El dot va acompanyat d’un bocí d’horta situat a la
riera.
La casa portarà el
número 3 i actualment encara és reconeixible. L’any 1847, el propietari Anton Pons i Casanovas cedeix en el seu
testament, la propietat al seu fill Pere Pons i Pons. Aquest deixarà el 1881
com a pubilla a la seva filla Rosa Pons i Rovira.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada