Actualment, la nostra societat ha perdut el característic ritual quan una herència es traspassava en vida. Per conèixer com ho feien, avui ho exemplifiquem amb un cas ocorregut a l’Òdena del segle XVIII.
El propietari de cal Valls, Josep Valls, declarava l’any 1762 ser major de 78 anys i per la seva evident vellesa no podia realitzar les tasques pròpies d’un pagès. Recordava amb rancúnia que el seu fill primogènit, Joan, no volia col·laborar en les feines quotidianes i divagava pel món vivint “a són gust i albedrio”, sense preocupar-se per la salut del seu progenitor, a més de robar de tant en tant a la seva pròpia família.
Aquesta situació angoixava el propietari. Un hereu mascle era necessari per mantenir la propietat i el cognom, però una situació com la que vivia, amb disgustos, atropellaments i manca d’obediència el va portar a una decisió important: declarar primogènita a la seva filla Agustina, casada amb Joan Casanovas, pagès del castell.
La nova realitat s’havia de mostrar públicament, i així, a principis de 1763, Josep en companyia de la seva filla Agustina i en presència del notari, farà el ritual de traspàs de possessions en vida. Josep prenent a l'Agustina per la mà dreta l’acompanyà fins el portal de la casa i entrant-la dins, la deixà sola. Agustina prengué la clau de la porta principal i va tancar i obrir aquella en senyal de possessió de la casa. Després en Josep l’acompanyà a una peça de terra “el camp de Sant Miquel” i novament la deixà dins d’ella. Agustina va agafar terra i herbes de la mateixa i començà a passejar-se per la peça, escampant la terra i les herbes. D’aquesta manera quedava clar qui era davant de la comunitat la nova propietària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada