La història ens ha ensenyat que la pau i la tranquilitat en la convivència humana és difícil d’assolir. Al llarg del temps ens trobem amb documents històrics que criden l’atenció per l´us de paraules malsonants. En són un exemple les paraules que despreciaven als francesos a finals del segle XVI i principis del segle XVII:
“gavaig, belintre, gallina, mort de fam, pollòs, borda, vellaca, puta que us pari en gavaig, gavaig jueu, farsant, afrontador que no sou home”.
Però altres vegades crida l’atenció el tipus de gent que utilitza els insults davant d’una possible injustícia, com és el nostre cas de l’any 1712, quan un membre de la comunitat de preveres d’Igualada, enfadat i enfrontat amb un company seu li deixà anar tota aquesta sèrie d’improperis:
“burro, cap de matxo, comtrullero, que no té més que bogeria en són cap, que és un tonto, que no sap lo ques pescava, que és un estrafolari, que no és sinó un matalot (mosso d’hostal encarregat de tenir esment de les bèsties dels traginers i caminants), que no serveix ni per a descalçar li les sivelles de las sabates”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada