A partir de 1745, Igualada viu un creixement urbanístic espectacular. La creació de la rambla Sant Isidre, del carrer Sant Pere Martir, de la plaça de l'Àngel, del carrer de la Soledat, en són un clar testimoni. Tant creixement constructiu significava la necessitat de materials de tot tipus (pedra, bigues, guix, calç,...). L'obtenció d'aquests, passava per tenir bons proveïdors. Com en totes les èpoques, hi haurà gent que en voldrà treure profit de la situació i imitarà els avantpassats, els quals estaven acostumats a aprofitar els materials de les antigues construccions. Aquesta és la breu història d'un d'aquests casos.
Francesc Costabella, de La Pobla de Claramunt, és denunciat pel síndics de la Conca d'Òdena (Valentí Aguilera (Òdena), Joan Busquets (Sant Quintí) i Josep Tort (La Pobla de Claramunt)), pel fet d'extreure i baixar a Igualada les pedres del castell de La Pobla de Claramunt sense cap permís. De fet el document demana fermament "que deponga de su actitud de derribar el castillo y sacar piedras de aquel y de su recinto". Costabella es defensarà dient que actuava per ordre de Segismundo Borrull, paraire d'Igualada i subministrador de materials als mestres de cases. Sabem que l'extracció es va aturar, però desconeixem quin va ser el càstig imposat pel governador de la Conca d'Òdena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada