La justícia a la Conca d'Òdena: prohibit blasfemar i renegar

La justícia a l’edat moderna era molt més expeditiva i contundent que l’actual. Era una eina de repressió i de càstig. A la Conca d’Òdena, els representants del duc podien imposar penes que anaven des de la mort fins a la mutilació de membres, desterrament, exposició dels delinqüents al costell, fustigació, reclusió perpètua i penes de galera. Però també era una justícia que podia recórrer a la composició, és a dir, la remissió en metàl·lic del delicte.

Els elements visibles d’aquesta justícia eren les presons, les forques, i el costell (pal o columna de pedra on es lligava el qui era considerat mereixedor de la vergonya pública). A les presons es podia torturar i marcar les espatlles dels delinqüents amb les armes de la població on s’havia fet el delicte. En el nostre cas, l’any 1698, un francès acusat d’haver assaltat als viatgers pels camins propers a Igualada, és condemnat a ser assotat, a ser marcat a les espatlles amb les armes de la vila d’Igualada i a remar a galeres durant cinc anys.

Altres vegades el delicte de blasfemar i renegar era castigat amb una multa d’un sou per cada blasfèmia o renec dit. Els diners anaven per la lluminària de l’església. Qui no tenia diners havia de besar tres vegades el sòl. Qui tornava a cometre el delicte era castigat cinc dies a la presó. El càstig per blasfemar també podia tenir greus conseqüències com ara tallar la llengua i clavar-la a la porta de la casa o passar-se tot un dia al cep (instrument format de dues bigues amb mòsses que en ajuntar-se formaven un o alguns forats rodons on se subjectava el cap, els braons o les cames d'un presoner per tal de tenir-lo impossibilitat de fugir).

Si el delinqüent anava a la presó, a part de les possibles tortures, les condicions sanitàries de les mateixes eren pèssimes. En menys d’una setmana, per culpa de la humitat, el fred o la calor,  el detingut podia emmalaltir i deixar definitivament aquesta vida. Per aquest motiu, per exemple, les presons de la Pobla de Claramunt es van traslladar del castell al nucli urbà, amb la construcció d’un nou edifici l’any 1725, encara existent.