Renunciar a l'herència

Renunciar a l’herència

Ser el fill gran d’un mas significava sempre ser l’hereu. Aquest requisit podia canviar si el pare o mare, propietari o propietària del mas, decidia cedir-lo a un fill segon, tercer o fins i tot a una filla. Però, a vegades, és el mateix hereu qui renuncia a l’herència a favor del seu germà segon. Aquest fet, és una constant present al llarg de tota l’edat moderna.

L’exemple que il·lustra la situació correspon a l’any 1638, quan Josep Ferrer del mas Martí de la Pedrissa, hereu d’Antoni Ferrer, decideix renunciar a l’herència a favor del seu germà Gaspar Ferrer, al·legant no poder dedicar el temps necessari al conreu de la propietat. El seu destí serà treballar a la vila d’Igualada en una feina artesanal. Això sí, demanarà al seu germà, que li faci efectiu els drets paternals i maternals, que pujaven un import de 50 lliures barceloneses.