La il·luminació de les esglésies era una qüestió important pel rector,
els vicaris, la comunitat de preveres i l’obreria. El cost elevat de les llums
d’oli i de la cera els fa buscar solucions d’estalvi. La devoció dels
feligresos i de les confraries farà que el rector derivi cap aquests el cost de
la il·luminació. Així, el 1714, trobem un document a la parròquia de Santa
Maria d’Igualada, on s’assenyala el torn per posar la cera a l’altar major al
llarg de l’any per part de les confraries i la Comunitat de preveres. Aquesta
era la distribució:
Confraria de la Minerva: tots els tercers diumenges del mes; el die de Corpus; l’endemà de
Corpus; el dia de Sant Esteve; el dia de Nostra Senyora d’Agost.
Confraria dels estrangers: el dia de Nostra Senyora d’Agost (posaven la meitat dels ciris i
l’altre meitat la confraria de la Minerva).
Confraria dels sastres i
sabaters: l’últim dia de l’octava de Corpus; el dia de
l’ascensió del senyor.
La Comunitat de preveres: el dia de Sant Pere.
Confraria dels paraires: el dia de Sant Joan.
Confraria dels pagesos: el dia de Sant Isidre.
Confraria del Carme: el dia de Nostra Senyora del Carme.
Confraria de Sant Miquel: el dia de Sant Miquel.
Confraria dels blanquers: el dia de Sant Antoni de Pàdua. Fan l’enramada amb deu o dotze ciris
per l’endemà de l’octava del Corpus.
Confraria dels llicenciats: el dia de Pasqua de l’Esperit Sant.
Les
dones: la festa de la nativitat de Nostra Senyora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada