Els treballadors del mas Rossinyol de Moragues (can Macià, Òdena)

Les múltiples tasques que calia realitzar en un mas, obligava als propietaris del mateix a cercar mà d’obra forània. Aquesta necessitat es traduirà en una presència constant de treballadors i treballadores assalariats al mas, els quals realitzaven tot tipus de tasques, com feines agrícoles, serradors, pastors, bovers, porcaters, criades. La durada era molt variable, podien ser feines de dies, setmanes, mesos o anys. En aquest últim cas, seran els anomenats mossos o criades, personal fix, que anualment renovaven els seus contractes i que vivien a la mateixa casa, on tenien unes habitacions reservades per a ells. Avui presentem una relació de treballadors del mas Rossinyol de Moragues:

TREBALLADORS DEL MAS ROSSINYOL DE MORAGUES

NOM	PROCEDÈNCIA	ANYS	TASQUES
Francesc Pagès	França	1565-67	mosso
Pere Martí	Òdena	1587-90	mosso
Bartomeu Martí	Òdena	1587-90	pastor
Bernat Badauzell	França (Figarol-Comenges)	1587-90	mosso
Francesc Daurès	França	1590-91	mosso
Felip Galant	França	1590	mosso
Gabriel Beyna	França	1590	serrador i garber
Pere Sementia	França	1590	serrador i garber
Gabriel Solà	Sant Pau de la Guàrdia	1591-93	moso
Jaume Solà	Sant Pau de la Guàrdia	1591-1600	mosso
Pere Petit	França	1606	mosso
Bartomeu Llorenç	Igualada	1618-23	mosso
Marçal Gener	França	1621	mosso
Àngela Margarida	?	1621	criada
Bonsom	?	1621	mosso
Llorenç Ramon	?	1622	mosso
Madrona Roca	Òdena	1624-27	criada
Joan Bosch	França (Betchat-Comenges)	1627	mosso
Sebastià Garrich	Vallbona	1630	mosso
Sebastià Basomba	Quadrells de la Molsosa	1644	mosso
Josep Serra	?	1837	mosso
Marià Carner	?	1837	mosso
Pau Torras	?	1837	mosso
Maria Marimon	?	1837	criada
Josep Font	?	1874	mosso
Rosa Vilaseca	?	1874	criada
Ramon Casanova	?	1874	mosso
Joan Adrover	?	1874	mosso

L'orgue del monestir de Sant Agustí d'Igualada

Un inventari de l'any 1500 del monestir de Sant Agustí d'Igualada, ens permet saber de l'existència al cor de l'esglèsia de la Pietat, d'uns vuitanta a noranta canons d'orgue que el mestre fuster igualadí, Gaspar Roig, havia dipositat amb la intenció de fabricar i regalar un petit orgue que pogués acompanyar les diferents funcions religioses de la comunitat religiosa dels agustins, per la seva devoció a la Verge de la Pietat.

La guerra del francès a Igualada

L’esclat de la guerra del francès va significar un endeutament important per a les universitats catalanes. Igualada i les poblacions veïnes no són alienes aquest endeutament.

El 19 de setembre de 1809, l’ajuntament d’Igualada demana i obliga pagar a la comunitat de preveres de Santa Maria, per poder fer front a 3.783 lliures, 6 sous i 8 diners que en “calidad de prestamo... deve ponerse luego en mano, y poder del Ministro de la Real Hacienda Don Joseph Maria Ripoll” en aquells moments present a la vila d’Igualada, la quantitat de 45 lliures. L’ajuntament recorda que la comunitat haurà de pagar sense excusa l’endemà dia 20, entre les nou i les sis de la tarda la citada quantitat. La  comunitat va fer i farà efectives al llarg de la guerra diferents quantitats econòmiques.

Reformes al castell de la Pobla de Claramunt

L’any 1652, en plena Guerra dels Segadors, els síndics de la Conca d’Òdena i el tresorer del duc pacten i acorden amb el mestre de cases, Bartomeu Capella d’Igualada, fer tot un seguit de reformes al castell de la Pobla de Claramunt, centre del poder del duc a la Conca.

El mestre Bartomeu Capella, després de fer una visuració de l’estat de les dependències del castell, avalua el cost econòmic en 180 lliures. Les reformes que s’havien de dur a terme eren les següents:

·        Posar a punt la teulada de la sala

·        Arreglar la canonada de la teulada per fer anar les aigües a la cisterna.

·        Arreglar la teulada del forn i de la sitja.

·        Arreglar el sostre de la presó de les dones i alguns forats de la presó.

·        Adobar els golfos de les portes.

El cost de l’obra serà pagat en tres terminis i el mestre de cases es comprometia a tenir-les acabades abans de Sant Joan del mes de juny.

La processó del Corpus Christi d'Igualada

A l’arxiu parroquial d’Igualada existeix un llibre de comptes de l’obra de l’església de Santa Maria. El llibre és força interessant per la informació que aporta sobre el funcionament intern de la comunitat secular d’Igualada. Entre la relació documental, destaca l’ordre que havien de tenir les banders, creus, tabernacles, custòdies i confraries a l’hora de celebrar la processó de Corpus Christi. La relació que estava aprovada des de 1675 havia de tenir el següent ordre:

Primer dos gamfarons (estandard o bandera que penja d’un pal travesser).

La bandera de la Confraria de la Santíssima Trinitat.

La bandera dels estrangers.

La bandera dels blanquers.

La bandera dels sastres

La bandera dels paraires.

La bandera de Nostra Senyora del Roser.

Dos gamfarons.

La custòdia de Sant Miquel

La custòdia de Sant Eloi.

La custòdia de Sant Antoni Abat.

La custòdia de Sant Jacint.

La custòdia de Sant Roc.

La custòdia de Sant Agustí.

La custòdia de Sant Sebastià.

La custòdia de Santa Magdalena.

La custòdia de Sant Antoni de Pàdua.

La custòdia de Sant Isidre.

La custòdia de Sant Josep.

La custòdia de Sant Joan.

La custòdia de Sant Bartomeu.

La custòdia del Santíssim nom de Jesús.

La Divina Pastora.

Nostra senyora del Carme.

La custòdia de Nostra Senyora del Roser.

La custòdia de la Santíssima Trinitat.

La creu dels pares caputxins.

La creu dels pares de Sant Agustí.

La creu de la comunitat de preveres.

Els pares caputxins.

Els pares de Sant Agustí.

La creu major.

L’estandard del Santíssim Sagrament.

La comunitat de preveres.

La custòdia del Santíssim Sagrament. 

Espectacle de gossos a Igualada

L’11 de juny de 1817 es va celebrar a Igualada un fet força curiós: un espectacle de gossos ensinistrats. El promotor de l’actuació, Joan Ramela, va convidar al rector de Santa Maria, en aquells moments Josep Sebastián, a presenciar per la tarda del mateix dia a l’hospital d’Igualada, juntament amb els membres de la comunitat de preveres, el citat espectacle:

“Sr. Josef Sebastián cura párroco de la presente villa de Igualada.

El conductor de los perros adiestrados en presentar al público una función gustosa y honesta suplica a v.m.  respetuosamente se digne asistir hoy por la tarde a dicha función en el Hospital siendo día destinado para los señores eclesiásticos con entrada franca y suplica al mismo tiempo lo participe a todos los individuos de su Reverenda Comunidad, convidándoles de su parte favor que recibirá con afecto y agrado.

Se empieza a las 5 horas de la tarde. Juan Ramela”

La cera de Santa Maria d'Igualada

La il·luminació de les esglésies era una qüestió important pel rector, els vicaris, la comunitat de preveres i l’obreria. El cost elevat de les llums d’oli i de la cera els fa buscar solucions d’estalvi. La devoció dels feligresos i de les confraries farà que el rector derivi cap aquests el cost de la il·luminació. Així, el 1714, trobem un document a la parròquia de Santa Maria d’Igualada, on s’assenyala el torn per posar la cera a l’altar major al llarg de l’any per part de les confraries i la Comunitat de preveres. Aquesta era la distribució:

Confraria de la Minerva: tots els tercers diumenges del mes; el die de Corpus; l’endemà de Corpus; el dia de Sant Esteve; el dia de Nostra Senyora d’Agost.

Confraria dels estrangers: el dia de Nostra Senyora d’Agost (posaven la meitat dels ciris i l’altre meitat la confraria de la Minerva).

Confraria dels sastres i sabaters: l’últim dia de l’octava de Corpus; el dia de l’ascensió del senyor.

La Comunitat de preveres: el dia de Sant Pere.

Confraria dels paraires: el dia de Sant Joan.

Confraria dels pagesos: el dia de Sant Isidre.

Confraria del Carme: el dia de Nostra Senyora del Carme.

Confraria de Sant Miquel: el dia de Sant Miquel.

Confraria dels blanquers: el dia de Sant Antoni de Pàdua. Fan l’enramada amb deu o dotze ciris per l’endemà de l’octava del Corpus.

Confraria dels llicenciats: el dia de Pasqua de l’Esperit Sant.

Les dones: la festa de la nativitat de Nostra Senyora.

Robatori d’un ciri de l’església de Sant Pere d’Òdena l’any 1745

El procurador fiscal de la batllia d’Igualada tenia oberta l’any 1745 una causa contra el pagès igualadí, Francesc Morlanch de 60 anys. Estava acusat d’haver furtat un ciri de cera groga d’un pes de 2 lliures. El furt el va cometre el 5 d’octubre, mentre escoltava la missa matinal, aprofitant la presència de pocs feligresos a l’església i el descuit del rector. Les proves presentades contra la seva persona el van condemnar a una pena de cinc anys de desterrament de la batllia i sotsvegueria d’Igualada. En cas de trencar el dit exili, podia caure en pena de 100 fuetades públiques.

Caps de casa del lloc de Vilanova del Camí de l’any 1732

Una nota de l’any 1732 permet saber les cases i els propietaris de les mateixes, corresponents a Vilanova del Camí, en aquells moments sota la jurisdicció del duc de Cardona:

NOM DE LA CASA	PROPIETARI DE LA CASA
Vilarrúbies	Joan Vilarrúbies
Sala	Joan Sala
Ollé	Francesc Ollé de can Puig
Sala	Ramon Sala
Estruch	Bartomeu Estruch
Llucià	Rosa Lluciana
Estruch	Pere Estruch
Pallissa de Pere Estruch	Isidre Estruch
Guilera	Josep Aguilera
Riba	Hereu de Riba
Gavarró	Pere Gavarró
Busquets	Francesc Figueres
Cocha	Ramon Cocha
Camins	Nadal Camins
Fàbregas	Isidre Fàbregas
Manyoses	Hereu de Manyoses, avui un masover
Jaume	Ramon Jaume
Cocha	Bonaventura Cocha
Claramunt	Josep Claramunt
Cocha	Jaume Cocha
Vilarrúbies	Josep Vilarrúbies
Vila	Joan Aguilera d’Oranies, avui Bernat Panadès