El 28 de novembre de 1696, la Duquessa de Cardona -propietària del domini directe del terme d'Òdena- concedeix per mitjà del tresorer de la Conca d'Òdena, Ramon Argullol, llicència a Josep Jorba, pagès, permís per a construir i edificar una casa en el paratge anomenat "Vinyes Planes" i antigament "Vinya Vella". El citat Jorba, a canvi de la llicència, es veurà obligat a pagar, a partir de 1697, per la festa de Nadal, un cens anual de una lliura i sis diners. Com a símbol d'entrada farà donació de dos capons.
Josep Jorba que iniciarà la nissaga del mas Jorba de les Planes, era un cabaler procedent d'un mas important de la Vall de St. Feliu de Castellolí. El seu matrimoni, el 22 de desembre de 1688, amb Magdalena Ventallols, vídua aleshores de Joan Palomas, el converteix, gràcies a la dot de la seva muller, en propietari de una peça de terra de cinc jornals de llaurada de mules anomenada Vinyes Planes, situada al terme d'Òdena, que afrontava per l’est, sud i tramuntana amb terres del mas Sant Bernabé i, a ponent amb terres del mas Rossinyol de Moragues, mitjançant el camí que anava del mas Sant Bernabé al castell d'Odena. Aquesta peça de terra on s'edificarà el futur mas, havia estat donada per Jaume Ventallols propietari del mas Ventallols de la Costa a la seva filla, com a part del dot, quan aquesta contractà matrimoni el 8 d'abril de 1674 amb Joan Palomas, pagès del terme de Massana. A més d'aquesta peça de terra, el dot també aportava el dret a tres anys d'habitació al mas Ventallols i 60 lliures. Ventallols es reservava el dret de poder pasturar en la citada terra, sempre i quan el nou matrimoni no tingués ramat.
La unió de Josep Jorba amb Magdalena Ventallols el converteix en administrador de tota la producció agrícola del mas Llobetes (el difunt Palomas havia estat masover del mas Sant Bernabé, i havia accedit per mitjà de la compra a carta de gràcia, a la propietat de tot el mas Llobetes, d’uns 50 a 60 jornals de mules), i en tutor i curador dels fills del difunt Palomas.
A principis del segle XVIII, Josep Jorba es veu obligat a restituir el mas Llobetes als antics propietaris, però durant aquest temps, ja havia iniciat la construcció del seu nou habitatge. El mas Jorba de les Planes serà un exemple de petita pagesia que al llarg del segle XVIII s'anirà consolidant i adquirint una notable influència dins la comunitat pagesa, arribant a ocupar llocs importants dins del municipi. El segle XVIII és una etapa d’expansió territorial lenta però segura, augmentant la propietat, parcel·la a parcel·la, per mitjà dels contractes de rabassa morta sobre terres dels masos veïns, per la compra de les parts de fruits, per la compra a carta de gràcia, per la compra dels drets de domini útil i per l'establiment perpetu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada