Són capelles anomenades de mas, situades en zones rurals i privades, que mostren una senzilla arquitectura i on la seva funcionalitat radica en el fet que els propietaris poden celebrar una part del culte o alguns sagraments com la celebració eucarística -s’arriben a contraure matrimonis i batejos dels propietaris, mossos i veïns–, sense necessitat de desplaçar-se o barrejar-se amb la resta de parroquians. Aquestes famílies benestants en són les fundadores, això sí, tenint el permís del bisbe. La intenció última també és situar els fills eclesiàstics, si aquests no accedien a la comunitat de preveres més propera, o no obtenien una rectoria, una vicaria o un beneficiat.
Pel segle XVII coneixem la capella que construiran al costat del seu mas, els propietaris del mas Aguilera de les Rovires –Gaspar Aguilera– amb el permís del bisbe de Vic, i que serà beneïda l’any 1625, amb el nom de Santa Maria d’Aguilera de les Rovires “Dimecres a onze de juny del any sobre dit se beney la capella de casa de na Aguilera de les Rovires ab la invocatio de Nostra Senyora i la beney Bernat Garriga, prevere i rector de Òdena ÿ digué la primera missa en dita benedictio lo Rnt. Pau Quadres prior de Sant Agustí de Igualada ÿ lo Rnt. Domingo de Valls guardia dels pares caputxins del convent de dita villa ab sos companyons”. Els Aguilera destacaran al llarg del segle XVII per la profusió de vocacions religioses i per la seva devoció. La construcció de la capella serà una mostra d’aquest fet, i alhora una manera de difondre la seva advocació a la Verge Maria. La capella també era un símbol de poder sobre el territori. L’abril de l’any 1631 van beneir la campana de la citada capella.
Les visites pastorals havien de contemplar l’estat de la mateixa. Però, la realitat era que la llunyania, la desviació de la ruta prevista o la poca importància que tenia, feia difícil la seva visita. Tot i així, dues visites deixen constància de la seva existència. La de 1739 que fa memòria al seus propietaris que posin registres llargs als misals; i la de l’any 1753 que recorda que el clergue “Gaspar Aguilera u otro cualquiera sacerdote o seglar o regular que celebre misa en la casa de Aguilera en su capilla en los domingos del año les instamos que todos los domingos al tiempo de la misa explique por un quarto de hora poco mas o menos la doctrina cristiana y considerando la vejez de dicho Aguilera le permitimos que la explique sentado o bien lea alguna platica concerniente al evangelio del dia ... con claridad y distincion que la puedan entender los oyentes menos capaces”.
Els inventaris també deixen contància de la seva existència. L’inventari del mas, de 1699, detalla tots els ornaments interiors de la capella: 2 bancs respatllers de pi, 1 taula xica de pi, 1 quadre de Sant Agustí, 1 quadre de Nostra Senyora de Montserrat, 1 campana de 2 robes, i 1 caixa de pi, dins de la qual hi havia 1 calze amb la seva patena, 1 missal, 1 sobrecalze, 2 canelobres de llautó, 2 casulles, 2 corporals, 3 purificadors, 2 estovalles
Durant el primer terç del segle XIX trobem una petició per a eregir un oratori al mas Riba del Cogulló. L’any 1816 les propietàries del mas, Maria Vila i Mas i la seva filla Rosa Miquel i Vila demanen al Papa Pius XII, permís per poder aixecar un oratori o capella privada “en la referida casa de su domicilio con permiso de celebrarse misa a su favor de los hijos de la segunda si llega a tenerlos de todos los dependientes y familiares de su mencionada casa y finalmente de los extranjeros que por casualidad en la misma se encontraran”. La raó que exposen és la situació del mas respecte a la parròquia d’Òdena –a una hora de camí “bastante asqueroso y quasi intransitable en tiempo de lluvias”– i a mig hora de la vila d’Igualada però amb el problema de “vadear un riachuelo cuyas avenidas a veces mayormente en las de lluvias privan de su paso”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada