La societat del segle XVI era molt sensible a l’origen de la seva sang. Ser cristià vell era un símbol de puresa i noblesa, encara que fossis de l’estament no privilegiat. A finals del segle XVI, els igualadins Joan Bover, Francesc Gassó i Baltasar Cendra s’enfrontaven a la justícia acusats d’haver tractat de jueu i de morisc a Joan Ferrer quan aquest traginava garbes pel camí ral d’Igualada a Òdena. Ferrer no podia permetre que la resta de la població igualadina i dels voltants el poguessin titllar de tenir sang impura. Aquesta amenaça requeria la resposta immediata de la justícia per netejar el seu honor i el de la seva família. Els responsables de la injuria es van defensar dient que allò no havia estat un insult, sinó una burla, una manera que tenien els treballadors del camp i els traginers de camins per a divertir-se, i fer menys feixuga la feina del moment. Per aquest motiu, davant del jutge, els acusats reconeixeran ràpidament que en Ferrer era un home de bé, cristià vell i que no era jueu ni moriscat. No hi haurà condemna, però de cara a la societat igualadina l’honor de Joan Ferrer havia estat restituït.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada