Relíquia de Sant Sebastià de la Llacuna

Arran del Concili de Trento, les relíquies de sants seran presents a totes les parròquies catalanes, i les de la nostra comarca no eren una excepció. Trobar documentació notarial respecte aquest aspecte és força estrany. Tot i així, sempre hi ha alguna referència com el cas de l’església de la Llacuna.

L’any 1700 els obrers de la citada església diuen tenir moltes relíquies de Sant Sebastià, entre elles una part del cap del citat sant. Tanta abundància de relíquies, els hi permet cedir una d’elles a la parròquia de Capellades. Els obrers i rector d’aquesta última celebren la decisió desinteressada dels obrers de la Llacuna ja que al·legaven no tenir-ne cap per a mostrar al poble.

Represàlies contra l'Ajuntament d'Òdena

El 30 de novembre de 1840 va sortir publicat al diari de Barcelona la següent notícia, que afectava a l’alcalde, el rector, els propietaris més rics del terme i a la resta de veïns odenencs:

Gobierno político de la provincia de Barcelona. Circular.

Hechos recientes acaban de convencerme que algunos Alcaldes de esta provincia no vigilan la seguridad de sus conciudadanos, ni cumplen con cuanto previne en mi circular núm. 592 de 7 de agosto último.... Los excesos cometidos por hombres avezados al crimen y que solo pueden vivir con él no tendrían lugar si dichos Alcaldes en unión con los Cuerpos municipales coadyuvasen las disposiciones de la Autoridad superior y se valiesen de los medios que esta ha puesto a su disposición. El deseo de evitar su repetición y el hecho escandaloso que acaba de consumarse a media hora de Igualada y término de Òdena donde han sido asaltadas dos galeras por diez hombres armados, conducidos presos la mayor parte de los que iban en ellas, y saqueados sus equipajes me han impedido, bien a mi pesar a dictar una seria y enérgica providencia contra el Alcalde, Cura-párroco y dos mayores contribuyentes del expresado pueblo de Òdena a quienes he hecho conducir presos a Igualada para ser castigados según lo que resulte de las diligencias que he mandado instruir por no haber cumplido con lo prevenido en mi citada circular, sin perjuicio de reintegrar de mancomun con los demás vecinos del pueblo el importe de lo que se haya robado a los enunciados pasageros e indemnizarles además de todos los daños y perjuicios que se les ocasionen. Al poner en conocimiento de las justicias de esta provincia y sus habitantes esta disposición para que les sirva de escarmiento, les recuerdo el puntual y exacto cumplimiento de mi precitada circular, bien entendido que en el distrito que ocurra cualquiera de los daños que ella trata de evitar, serán castigados con la misma pena todos sus vecinos inclusos las justicias y Cura-párrocos. Me prometo que esta medida de rigor que acabo de ejercer contra los del pueblo de Òdena me evitará el disgusto de hacerla conocer a las demás justicias de esta provincia, si, lo que no espero, no llenasen sus deberes y se olvidasen de ellos

Una promesa de matrimoni trencada. Òdena, 1725

La seducció i les promeses de matrimoni per arribar a tenir relacions carnals, donaven lloc a embarassos no desitjats. Tenir una criatura fora de la unió matrimonial podia suposar la marginació social. La dona deshonrada podia reclamar una compensació econòmica per netejar el dany moral provocat. Aquest és el cas que exposem.

Anna Mercader, havia parit el juny de 1723 una criatura batejada amb el nom d’Agustí. La jove mare al·legava que el legítim pare era Emanuel Morera del mas Sabata, el qual s’havia desentès del manteniment del nen. L’Anna, passat ara, quasi dos anys, reclamava una compensació econòmica que permetés cobrir les despeses de la criança (vestimenta, aliments i calçat). El suposat pare davant la causa criminal que li venia a sobre, recordava el costum immemorial que deia que totes les dones odenenques tenien l’obligació durant tres anys de criar i alletar les seves criatures.

Morera aconsellat pel seu advocat, estava disposat a fer-se càrrec del jove Agustí i separar-lo de la seva mare. Per aquest motiu, proposava al jutge, la recompensa econòmica següent: 12 lliures per any per la criança i 4 lliures per any per la vestimenta. En total sumava la quantitat de 28 lliures. A més a més, Morera recordava que la jove mare estava desatenent al jove infant a l’alletar des de feia 5 mesos a un infant de Ramon Soler del mas de Potes.

Novament, la causa criminal queda sense sentència. És molt probable que el jove Agustí anés a parar a casa del Morera, per la mentalitat de l’època. La moralitat era entesa de forma molt diferent segons qui era jutjat i a quina família pertanyies.

Un cas de contraban de tabac. Òdena, 1728

Aquest és l'article que havia de sortir a la revista municipal d'Òdena al número de Nadal. Malauradament, van publicar l'esborrany.

Durant el segle XVIII, el govern monopolitzava el comerç de tabac. El 17 de juny de 1728, l’intendent i visitador de la renda del tabac del partit de Vilafranca del Penedès, Juan Entrerubio, juntament amb el notari Onofre Melcion, investigava un cas de contraban realitzat al terme d’Òdena, amb l’ajuda dels testimonis Agustí Noel, barretaire d’Igualada, i Domingo Aguilera, d’Òdena.

El visitador tenia informació de l’existència d’un contrabandista que es trobava comercialitzant tabac al terme d’Òdena. Hi havia la sospita que l’indret dels intercanvis es localitzava per la zona de la vall dels Aldorrells. Així, intendent, notari, i testimonis, tots junts, van arribar-se fins la casa de Josep Aguilera, del mas Rossinyol de Moragues (can Macià), on van veure un home a cavall, amagat darrera del cup del vi que es trobava fora de la casa i a la part del darrera, al costat de l’antic camí que anava a can Aguilera de la Costa. El visitador, sorprès per la coincidència, es dirigí a tota pressa fins el cup i comprovant que el seu cavall no corria el suficient i l’home s’escapava, baixà del mateix, i perseguí el sospitós a peu. Veient que no el podia atrapar, per córrer aquell moltíssim, se’n tornà fins al cup amb l’esperança de trobar el material del delicte. I així va ser. L’observació minuciosa dels voltants del mateix, li va permetre trobar dos saquets de tabac havà en pols, els quals sumaven unes 50 lliures de tabac.

El procés no aporta més informació, però, queda clar, que la població ja practicava aquesta mena de transacció comercial delictiva per evitar el pagament d’impostos.