Voluntaris anoiencs a la Guerra del Francès

L’esclat de la guerra del Francès despertarà un sentiment de defensa de la terra entre els habitants de la Conca d’Òdena. L’església, com a institució que es veia amenaçada per l’arribada dels francesos i per la difusió de les seves idees revolucionàries, tindrà un paper molt actiu en l’organització d’un exèrcit que pugui parar l’ocupació.

L’any 1809, el pare caputxí Joan Bautista estava formant l’exèrcit de la “Santa Cruzada” i demanava voluntaris pel territori de la Conca d’Òdena. La seva demanda va tenir la resposta de 28 voluntaris:

Miquel Borrull i Villegas, natural d’Igualada, teixidor.

Miquel Martí i Galí, natural d’Igualada, sabater.

Miquel Torres, natural d’Igualada, teixidor d’indianes.

Domingo Claramunt, natural d’Igualada, teixidor.

Ignasi Campeny, natural d’Igualada, cisteller.

Josep Morros, natural d’Igualada, paraire.

Raimundo Anglès, natural de Solsona, veí d’Igualada, teixidor d’indianes.

Ildefonso Escudé, de 16 anys, natural d’Igualada, forner.

Jordi Sanmartí, de 16 anys, natural de Prats de Rei, veí d’Igualada, ferrer.

Jaume Serra, de 17 anys, natural d’Igualada, estudiant de filosofia.

Anton Domingo, de 18 anys, natural d’Igualada, teixidor de llana.

Agustí Reinal, de 17 anys, natural i veí de Copons, fuster.

Manel Rovira, de 23 anys, natural i veí de Copons, pagès.

Pere Farres, de 17 anys, natural i veí de Copons, pagès.

Germà de Santa Teresa, Francisco González, de 34 anys, professor de l’Escola Pía d’Igualada.

Antoni Brunet, de 21 anys, natural i veí de Copons, pagès.

Antoni Baliu, de 20 anys, natural d’Igualada, estudiant de filosofia.

Joan Farré, de 25 anys, natural d’Igualada, ferrer.

Antoni Aroles, de 30 anys, natural de Barcelona, veí d’Igualada, pintador d’indianes.

Andreu Musset, de 15 anys, natural d’Igualada, estudiant de retòrica.

Valentí Cornet, de 18 anys, natural de Monistrol de Montserrat, veí d’Igualada, teixidor de llana.

Josep Jordi, de 16 anys, natural d’Igualada, espardenyer.

Pere Boloix, de 18 anys, natural de Piera i veí d’Igualada, teixidor d’indianes.

Magí Farré, de 17 anys, natural d’Igualada, corder.

Josep Camins, de 23 anys, natural i veí de Vilanova del Camí, pagès.

Joan Rubert, natural i veí de Vilanova del Camí, traginer.

Ignasi Baliu, de 21 anys, natural d’Igualada, teixidor d’indianes.

Jaume Riba, de 23 anys, natural d’Igualada, estudiant de lleis i batxiller en filosofia.

Els deutes de la Pobla de Claramunt. Any 1728

L’endeutament de les universitats després de la guerra de Successió pesava moltíssim. L’any 1728, el batlle de la Pobla de Claramunt, Josep Valls, i els regidors Miquel Padró, Pau Sabater i Pere Enrich, convoquen a tots els caps de casa per resoldre el problema dels impagaments de la universitat. Els regidors recorden a tots els caps de casa, que el nou govern ha prohibit realitzar talles (mecanisme que permetia recaptar diners de cada unitat familiar segons la seva riquesa). La solució que proposen es recaptar pel dia de Nostra Senyora d’Agost, un quartà i mig de blat segolós per cada ral que pagaven de talla. Els caps de casa acceptaran la proposta.

Els caps de casa reunits a la casa de Macià Vila (lloc on es feien habitualment les reunions de la universitat) eren els següents: Josep Puigdengoles, Jaume Miquel, Francesc Martorell, Josep Llucià, Jaume Brunet, Sebastià Rovira, Antoni Parera, Pau Martorell, Nicolau Marcoval, Miquel Padró, Vicens Soteras, Francesc Llucià, Macià Brunet, Miquel Marí, Joan Marcoval, Joan Miquel, Joan Oller, Josep Aguilera, Macià Termens,Jaume Marcoval, Pau Mora, Francesc Valls de Garrigues, Jacint Manyoses, Procopi Muset, Francesc Bases, Pere Costavella, Josep Valls, Francesc Miquel, Ramon Marí, Francesc Basses, Jaume Rexachs, Jacint Ginos, Ramon Soteras i Marcoval, Mateu Tendas, Miquel Enrich, Josep Tort, Francesc Valls, Josep Llucià, Josep Padró, Francesc Moray, Francesc Miquel, Pau Miquel del lloc, Andreu Puig, Benet Artigas, Jacint Miquel, Josep Soteras, Josep Costa, Francesc Vidal, Francesc Solà i Josep Llucià.

L'ajuntament de Vilanova del Camí

Un document del segle XVIII, explica que el Comú de Vilanova del Camí ha encarregat la reforma del nou ajuntament, al mestre de cases vilanoví, Ramon Marbà. L'estima del cost de la casa realitzat fins aquell moment, era de 33 lliures, 9 sous i 9 diners. La quantia total de l'obra la valoraven en 170 lliures. El dispendi econòmic farà que els regidors demanin a dos mestres de cases, una vísura sobre la feina realitzada per en Ramon Marbà. Els mestres expliquen que el mestre Marbà havia de fer tota la casa nova menys les parets de ponent, migdia i tramuntana.

Vídua i sense béns

L’any 1529 Miquel Borràs del mas Montblanc -actualment mas Ajut- del terme d’Òdena, és informat que el seu germà Joan, habitant al terme de Rubió ha disposat en el seu testament deixar-lo com únic hereu. Ràpidament en Miquel, per mitjà del vicari de Rubió, demana a la vídua Joana, que en un termini de 10 dies deixi tots els béns del difunt Joan. La vídua, sense voler-ho, es queda sense marit i sense béns. A més a més, el cunyat, no és gens comprensiu. Amenaça a la vídua d’anar davant dels tribunals si no compleix el que havia disposat el difunt marit.  

La capella rural de Sant Jordi de Riquer (Carbesí)

Les visites pastorals del segle XVIII ens expliquen l’evolució de la capella rural de Sant Jordi de Riquer. L’any 1721, el visitador demana al rector que prohibeixi durant la diada del patró o qualsevol altre dia de l’any la celebració de balls, manifestacions sorolloses i àpats, pròpies d’aplecs. El visitador aconsellava al rector que si els parroquians no seguien les seves instruccions, que no digués missa ni deixés obrir la capella.

Amb la prohibició, la capella va viure una etapa de decadència. Deu anys més tard, el visitador es queixa que la capella sempre es troba oberta. Davant d’aquesta deixadesa, s’obliga al rector a treure la imatge del Sant i tots els elements religiosos que podien ser objecte de cobdícia, així com tapiar la porta amb pedra i calç. La visita de 1750, denuncia que la capella pateix el robatori de les teules per part dels particulars. El visitador assenyala l’estat llastimós de l’edifici i demana als obrers parroquials un esforç econòmic per recuperar-la.

Un vas pel Sant Crist de Santa Margarida de Montbui

La difusió del projecte tridentí pels bisbats catalans es traduirà en les visites pastorals realitzades pels bisbes a les seves parròquies per dur a terme la reforma doctrinal, moral, espiritual i administrativa. Calia inculcar als rectors i als seus parroquians la necessitat de millorar el lloc de culte, procurant la decència i bon estat dels seus edificis religiosos i components materials. Dins d’aquest ambient, la visita pastoral de 1593 recorda al rector i obreria de Santa Margarida de Montbui la necessitat de reparar la figura del Crist que en aquells moments tenia trencats els braços i peus. Si no s’efectuava la restauració, el rector tenia l’obligació de donar-li sepultura al cementiri de l’església: «que la figura del Crist sie reparada per quant esta rompuda de brassos ÿ de peus dins de tres mesos primers venidors ÿ passats aquells sino sea fet sia sepultada en lo sementiri per lo rector”.

Entredit a Jorba

L'any 1597, el poble i la parròquia de Jorba es troba amb un problema greu. El degà ha disposat declarar en entredit a tot el poble per no haver pagat la quarta i el subsidi dels beneficis sota la invocació de Santa Anna, Santa Maria i Santa Estàsia. Els obrers de la parròquia de Jorba en defensa pròpia al·legaran desconeixer qui els posseheia, a més de jurar que els citats beneficis no disposaven de renda. El degà mantindrà l'entredit a l'església de Jorba així com a la capella del castell. La situació serà insostenible i el bisbe de Vic haurà d'intervenir per posar-hi ordre i pau entre els parroquians i el degà.

Dos nous quadres a l'altar de Sant Antoni Abat de Santa Maria d'Igualada

L’any 1821, els administradors de l’altar de Sant Antoni Abat de l’església de Santa Maria d’Igualada, van fer pintar dos quadres, per fomentar la pietat dels parroquians davant del seu altar. Els quadres representaven per una banda l’escena de nostre senyor Jesucrist patint els fuets dels soldats romans i per altre, Jesucrist portant la creu. El seu destí era millorar la decoració de l’altar del seu patró. Per assolir més devots, obtenen del bisbe de Vic el privilegi de concedir quaranta dies de indulgències a tots aquells creients que anessin a resar un credo davant de qualsevol dels dos quadres.