Relíquia de Sant Sebastià de la Llacuna

Arran del Concili de Trento, les relíquies de sants seran presents a totes les parròquies catalanes, i les de la nostra comarca no eren una excepció. Trobar documentació notarial respecte aquest aspecte és força estrany. Tot i així, sempre hi ha alguna referència com el cas de l’església de la Llacuna.

L’any 1700 els obrers de la citada església diuen tenir moltes relíquies de Sant Sebastià, entre elles una part del cap del citat sant. Tanta abundància de relíquies, els hi permet cedir una d’elles a la parròquia de Capellades. Els obrers i rector d’aquesta última celebren la decisió desinteressada dels obrers de la Llacuna ja que al·legaven no tenir-ne cap per a mostrar al poble.

Represàlies contra l'Ajuntament d'Òdena

El 30 de novembre de 1840 va sortir publicat al diari de Barcelona la següent notícia, que afectava a l’alcalde, el rector, els propietaris més rics del terme i a la resta de veïns odenencs:

Gobierno político de la provincia de Barcelona. Circular.

Hechos recientes acaban de convencerme que algunos Alcaldes de esta provincia no vigilan la seguridad de sus conciudadanos, ni cumplen con cuanto previne en mi circular núm. 592 de 7 de agosto último.... Los excesos cometidos por hombres avezados al crimen y que solo pueden vivir con él no tendrían lugar si dichos Alcaldes en unión con los Cuerpos municipales coadyuvasen las disposiciones de la Autoridad superior y se valiesen de los medios que esta ha puesto a su disposición. El deseo de evitar su repetición y el hecho escandaloso que acaba de consumarse a media hora de Igualada y término de Òdena donde han sido asaltadas dos galeras por diez hombres armados, conducidos presos la mayor parte de los que iban en ellas, y saqueados sus equipajes me han impedido, bien a mi pesar a dictar una seria y enérgica providencia contra el Alcalde, Cura-párroco y dos mayores contribuyentes del expresado pueblo de Òdena a quienes he hecho conducir presos a Igualada para ser castigados según lo que resulte de las diligencias que he mandado instruir por no haber cumplido con lo prevenido en mi citada circular, sin perjuicio de reintegrar de mancomun con los demás vecinos del pueblo el importe de lo que se haya robado a los enunciados pasageros e indemnizarles además de todos los daños y perjuicios que se les ocasionen. Al poner en conocimiento de las justicias de esta provincia y sus habitantes esta disposición para que les sirva de escarmiento, les recuerdo el puntual y exacto cumplimiento de mi precitada circular, bien entendido que en el distrito que ocurra cualquiera de los daños que ella trata de evitar, serán castigados con la misma pena todos sus vecinos inclusos las justicias y Cura-párrocos. Me prometo que esta medida de rigor que acabo de ejercer contra los del pueblo de Òdena me evitará el disgusto de hacerla conocer a las demás justicias de esta provincia, si, lo que no espero, no llenasen sus deberes y se olvidasen de ellos

Una promesa de matrimoni trencada. Òdena, 1725

La seducció i les promeses de matrimoni per arribar a tenir relacions carnals, donaven lloc a embarassos no desitjats. Tenir una criatura fora de la unió matrimonial podia suposar la marginació social. La dona deshonrada podia reclamar una compensació econòmica per netejar el dany moral provocat. Aquest és el cas que exposem.

Anna Mercader, havia parit el juny de 1723 una criatura batejada amb el nom d’Agustí. La jove mare al·legava que el legítim pare era Emanuel Morera del mas Sabata, el qual s’havia desentès del manteniment del nen. L’Anna, passat ara, quasi dos anys, reclamava una compensació econòmica que permetés cobrir les despeses de la criança (vestimenta, aliments i calçat). El suposat pare davant la causa criminal que li venia a sobre, recordava el costum immemorial que deia que totes les dones odenenques tenien l’obligació durant tres anys de criar i alletar les seves criatures.

Morera aconsellat pel seu advocat, estava disposat a fer-se càrrec del jove Agustí i separar-lo de la seva mare. Per aquest motiu, proposava al jutge, la recompensa econòmica següent: 12 lliures per any per la criança i 4 lliures per any per la vestimenta. En total sumava la quantitat de 28 lliures. A més a més, Morera recordava que la jove mare estava desatenent al jove infant a l’alletar des de feia 5 mesos a un infant de Ramon Soler del mas de Potes.

Novament, la causa criminal queda sense sentència. És molt probable que el jove Agustí anés a parar a casa del Morera, per la mentalitat de l’època. La moralitat era entesa de forma molt diferent segons qui era jutjat i a quina família pertanyies.

Un cas de contraban de tabac. Òdena, 1728

Aquest és l'article que havia de sortir a la revista municipal d'Òdena al número de Nadal. Malauradament, van publicar l'esborrany.

Durant el segle XVIII, el govern monopolitzava el comerç de tabac. El 17 de juny de 1728, l’intendent i visitador de la renda del tabac del partit de Vilafranca del Penedès, Juan Entrerubio, juntament amb el notari Onofre Melcion, investigava un cas de contraban realitzat al terme d’Òdena, amb l’ajuda dels testimonis Agustí Noel, barretaire d’Igualada, i Domingo Aguilera, d’Òdena.

El visitador tenia informació de l’existència d’un contrabandista que es trobava comercialitzant tabac al terme d’Òdena. Hi havia la sospita que l’indret dels intercanvis es localitzava per la zona de la vall dels Aldorrells. Així, intendent, notari, i testimonis, tots junts, van arribar-se fins la casa de Josep Aguilera, del mas Rossinyol de Moragues (can Macià), on van veure un home a cavall, amagat darrera del cup del vi que es trobava fora de la casa i a la part del darrera, al costat de l’antic camí que anava a can Aguilera de la Costa. El visitador, sorprès per la coincidència, es dirigí a tota pressa fins el cup i comprovant que el seu cavall no corria el suficient i l’home s’escapava, baixà del mateix, i perseguí el sospitós a peu. Veient que no el podia atrapar, per córrer aquell moltíssim, se’n tornà fins al cup amb l’esperança de trobar el material del delicte. I així va ser. L’observació minuciosa dels voltants del mateix, li va permetre trobar dos saquets de tabac havà en pols, els quals sumaven unes 50 lliures de tabac.

El procés no aporta més informació, però, queda clar, que la població ja practicava aquesta mena de transacció comercial delictiva per evitar el pagament d’impostos. 

Voluntaris anoiencs a la Guerra del Francès

L’esclat de la guerra del Francès despertarà un sentiment de defensa de la terra entre els habitants de la Conca d’Òdena. L’església, com a institució que es veia amenaçada per l’arribada dels francesos i per la difusió de les seves idees revolucionàries, tindrà un paper molt actiu en l’organització d’un exèrcit que pugui parar l’ocupació.

L’any 1809, el pare caputxí Joan Bautista estava formant l’exèrcit de la “Santa Cruzada” i demanava voluntaris pel territori de la Conca d’Òdena. La seva demanda va tenir la resposta de 28 voluntaris:

Miquel Borrull i Villegas, natural d’Igualada, teixidor.

Miquel Martí i Galí, natural d’Igualada, sabater.

Miquel Torres, natural d’Igualada, teixidor d’indianes.

Domingo Claramunt, natural d’Igualada, teixidor.

Ignasi Campeny, natural d’Igualada, cisteller.

Josep Morros, natural d’Igualada, paraire.

Raimundo Anglès, natural de Solsona, veí d’Igualada, teixidor d’indianes.

Ildefonso Escudé, de 16 anys, natural d’Igualada, forner.

Jordi Sanmartí, de 16 anys, natural de Prats de Rei, veí d’Igualada, ferrer.

Jaume Serra, de 17 anys, natural d’Igualada, estudiant de filosofia.

Anton Domingo, de 18 anys, natural d’Igualada, teixidor de llana.

Agustí Reinal, de 17 anys, natural i veí de Copons, fuster.

Manel Rovira, de 23 anys, natural i veí de Copons, pagès.

Pere Farres, de 17 anys, natural i veí de Copons, pagès.

Germà de Santa Teresa, Francisco González, de 34 anys, professor de l’Escola Pía d’Igualada.

Antoni Brunet, de 21 anys, natural i veí de Copons, pagès.

Antoni Baliu, de 20 anys, natural d’Igualada, estudiant de filosofia.

Joan Farré, de 25 anys, natural d’Igualada, ferrer.

Antoni Aroles, de 30 anys, natural de Barcelona, veí d’Igualada, pintador d’indianes.

Andreu Musset, de 15 anys, natural d’Igualada, estudiant de retòrica.

Valentí Cornet, de 18 anys, natural de Monistrol de Montserrat, veí d’Igualada, teixidor de llana.

Josep Jordi, de 16 anys, natural d’Igualada, espardenyer.

Pere Boloix, de 18 anys, natural de Piera i veí d’Igualada, teixidor d’indianes.

Magí Farré, de 17 anys, natural d’Igualada, corder.

Josep Camins, de 23 anys, natural i veí de Vilanova del Camí, pagès.

Joan Rubert, natural i veí de Vilanova del Camí, traginer.

Ignasi Baliu, de 21 anys, natural d’Igualada, teixidor d’indianes.

Jaume Riba, de 23 anys, natural d’Igualada, estudiant de lleis i batxiller en filosofia.

Els deutes de la Pobla de Claramunt. Any 1728

L’endeutament de les universitats després de la guerra de Successió pesava moltíssim. L’any 1728, el batlle de la Pobla de Claramunt, Josep Valls, i els regidors Miquel Padró, Pau Sabater i Pere Enrich, convoquen a tots els caps de casa per resoldre el problema dels impagaments de la universitat. Els regidors recorden a tots els caps de casa, que el nou govern ha prohibit realitzar talles (mecanisme que permetia recaptar diners de cada unitat familiar segons la seva riquesa). La solució que proposen es recaptar pel dia de Nostra Senyora d’Agost, un quartà i mig de blat segolós per cada ral que pagaven de talla. Els caps de casa acceptaran la proposta.

Els caps de casa reunits a la casa de Macià Vila (lloc on es feien habitualment les reunions de la universitat) eren els següents: Josep Puigdengoles, Jaume Miquel, Francesc Martorell, Josep Llucià, Jaume Brunet, Sebastià Rovira, Antoni Parera, Pau Martorell, Nicolau Marcoval, Miquel Padró, Vicens Soteras, Francesc Llucià, Macià Brunet, Miquel Marí, Joan Marcoval, Joan Miquel, Joan Oller, Josep Aguilera, Macià Termens,Jaume Marcoval, Pau Mora, Francesc Valls de Garrigues, Jacint Manyoses, Procopi Muset, Francesc Bases, Pere Costavella, Josep Valls, Francesc Miquel, Ramon Marí, Francesc Basses, Jaume Rexachs, Jacint Ginos, Ramon Soteras i Marcoval, Mateu Tendas, Miquel Enrich, Josep Tort, Francesc Valls, Josep Llucià, Josep Padró, Francesc Moray, Francesc Miquel, Pau Miquel del lloc, Andreu Puig, Benet Artigas, Jacint Miquel, Josep Soteras, Josep Costa, Francesc Vidal, Francesc Solà i Josep Llucià.

L'ajuntament de Vilanova del Camí

Un document del segle XVIII, explica que el Comú de Vilanova del Camí ha encarregat la reforma del nou ajuntament, al mestre de cases vilanoví, Ramon Marbà. L'estima del cost de la casa realitzat fins aquell moment, era de 33 lliures, 9 sous i 9 diners. La quantia total de l'obra la valoraven en 170 lliures. El dispendi econòmic farà que els regidors demanin a dos mestres de cases, una vísura sobre la feina realitzada per en Ramon Marbà. Els mestres expliquen que el mestre Marbà havia de fer tota la casa nova menys les parets de ponent, migdia i tramuntana.

Vídua i sense béns

L’any 1529 Miquel Borràs del mas Montblanc -actualment mas Ajut- del terme d’Òdena, és informat que el seu germà Joan, habitant al terme de Rubió ha disposat en el seu testament deixar-lo com únic hereu. Ràpidament en Miquel, per mitjà del vicari de Rubió, demana a la vídua Joana, que en un termini de 10 dies deixi tots els béns del difunt Joan. La vídua, sense voler-ho, es queda sense marit i sense béns. A més a més, el cunyat, no és gens comprensiu. Amenaça a la vídua d’anar davant dels tribunals si no compleix el que havia disposat el difunt marit.  

La capella rural de Sant Jordi de Riquer (Carbesí)

Les visites pastorals del segle XVIII ens expliquen l’evolució de la capella rural de Sant Jordi de Riquer. L’any 1721, el visitador demana al rector que prohibeixi durant la diada del patró o qualsevol altre dia de l’any la celebració de balls, manifestacions sorolloses i àpats, pròpies d’aplecs. El visitador aconsellava al rector que si els parroquians no seguien les seves instruccions, que no digués missa ni deixés obrir la capella.

Amb la prohibició, la capella va viure una etapa de decadència. Deu anys més tard, el visitador es queixa que la capella sempre es troba oberta. Davant d’aquesta deixadesa, s’obliga al rector a treure la imatge del Sant i tots els elements religiosos que podien ser objecte de cobdícia, així com tapiar la porta amb pedra i calç. La visita de 1750, denuncia que la capella pateix el robatori de les teules per part dels particulars. El visitador assenyala l’estat llastimós de l’edifici i demana als obrers parroquials un esforç econòmic per recuperar-la.

Un vas pel Sant Crist de Santa Margarida de Montbui

La difusió del projecte tridentí pels bisbats catalans es traduirà en les visites pastorals realitzades pels bisbes a les seves parròquies per dur a terme la reforma doctrinal, moral, espiritual i administrativa. Calia inculcar als rectors i als seus parroquians la necessitat de millorar el lloc de culte, procurant la decència i bon estat dels seus edificis religiosos i components materials. Dins d’aquest ambient, la visita pastoral de 1593 recorda al rector i obreria de Santa Margarida de Montbui la necessitat de reparar la figura del Crist que en aquells moments tenia trencats els braços i peus. Si no s’efectuava la restauració, el rector tenia l’obligació de donar-li sepultura al cementiri de l’església: «que la figura del Crist sie reparada per quant esta rompuda de brassos ÿ de peus dins de tres mesos primers venidors ÿ passats aquells sino sea fet sia sepultada en lo sementiri per lo rector”.

Entredit a Jorba

L'any 1597, el poble i la parròquia de Jorba es troba amb un problema greu. El degà ha disposat declarar en entredit a tot el poble per no haver pagat la quarta i el subsidi dels beneficis sota la invocació de Santa Anna, Santa Maria i Santa Estàsia. Els obrers de la parròquia de Jorba en defensa pròpia al·legaran desconeixer qui els posseheia, a més de jurar que els citats beneficis no disposaven de renda. El degà mantindrà l'entredit a l'església de Jorba així com a la capella del castell. La situació serà insostenible i el bisbe de Vic haurà d'intervenir per posar-hi ordre i pau entre els parroquians i el degà.

Dos nous quadres a l'altar de Sant Antoni Abat de Santa Maria d'Igualada

L’any 1821, els administradors de l’altar de Sant Antoni Abat de l’església de Santa Maria d’Igualada, van fer pintar dos quadres, per fomentar la pietat dels parroquians davant del seu altar. Els quadres representaven per una banda l’escena de nostre senyor Jesucrist patint els fuets dels soldats romans i per altre, Jesucrist portant la creu. El seu destí era millorar la decoració de l’altar del seu patró. Per assolir més devots, obtenen del bisbe de Vic el privilegi de concedir quaranta dies de indulgències a tots aquells creients que anessin a resar un credo davant de qualsevol dels dos quadres.

Els treballadors del mas Rossinyol de Moragues (can Macià, Òdena)

Les múltiples tasques que calia realitzar en un mas, obligava als propietaris del mateix a cercar mà d’obra forània. Aquesta necessitat es traduirà en una presència constant de treballadors i treballadores assalariats al mas, els quals realitzaven tot tipus de tasques, com feines agrícoles, serradors, pastors, bovers, porcaters, criades. La durada era molt variable, podien ser feines de dies, setmanes, mesos o anys. En aquest últim cas, seran els anomenats mossos o criades, personal fix, que anualment renovaven els seus contractes i que vivien a la mateixa casa, on tenien unes habitacions reservades per a ells. Avui presentem una relació de treballadors del mas Rossinyol de Moragues:

TREBALLADORS DEL MAS ROSSINYOL DE MORAGUES

NOM	PROCEDÈNCIA	ANYS	TASQUES
Francesc Pagès	França	1565-67	mosso
Pere Martí	Òdena	1587-90	mosso
Bartomeu Martí	Òdena	1587-90	pastor
Bernat Badauzell	França (Figarol-Comenges)	1587-90	mosso
Francesc Daurès	França	1590-91	mosso
Felip Galant	França	1590	mosso
Gabriel Beyna	França	1590	serrador i garber
Pere Sementia	França	1590	serrador i garber
Gabriel Solà	Sant Pau de la Guàrdia	1591-93	moso
Jaume Solà	Sant Pau de la Guàrdia	1591-1600	mosso
Pere Petit	França	1606	mosso
Bartomeu Llorenç	Igualada	1618-23	mosso
Marçal Gener	França	1621	mosso
Àngela Margarida	?	1621	criada
Bonsom	?	1621	mosso
Llorenç Ramon	?	1622	mosso
Madrona Roca	Òdena	1624-27	criada
Joan Bosch	França (Betchat-Comenges)	1627	mosso
Sebastià Garrich	Vallbona	1630	mosso
Sebastià Basomba	Quadrells de la Molsosa	1644	mosso
Josep Serra	?	1837	mosso
Marià Carner	?	1837	mosso
Pau Torras	?	1837	mosso
Maria Marimon	?	1837	criada
Josep Font	?	1874	mosso
Rosa Vilaseca	?	1874	criada
Ramon Casanova	?	1874	mosso
Joan Adrover	?	1874	mosso